Encara que no t’ho sembli, si la nova llei del cinema tira endavant en els termes plantejats, són molts els efectes que pot tenir sobre la teva manera de veure i viure el setè art.

 

Tot i que soni apocalíptic, no mentim quan diem que arribaran menys estrenes, que la oferta serà inferior, i que molt del cinema conegut com “d’autor”, “independent”, “europeu” i “autòcton”, tindrà una presència anecdòtica. Tot plegat, pot suposar un augment del preu de l’entrada i, en resum, la desaparició dels cines. El  que està clar és que sense pel·lícules no hi haurà espectadors i sense espectadors no hi haurà cinemes.

Els perquès d’aquesta anticipació a les conseqüències són bàsics:

Per què diem que arribaran menys pel·lícules? Cada distribuïdora valorarà, en el nou escenari amb imposicions que preveu la llei, si pot continuar treballant o no en el mercat català, en funció del increment de costos i d’ingressos esperats, i dins de la seva llibertat d’empresa. Totes, pels motius que sigui (competència, negoci, rendibilitat, legals...), prendran les decisions oportunes per garantir la viabilitat de les seves empreses. El que és obvi,  és que moltes, sobretot les independents i europees, no podran assumir els costos que comporta fer una altra còpia per la mateixa pel·lícula, un segon doblatge, una nova promoció, una altra distribució...

Per què diem que la oferta de cada cinema es veurà reduïda fins al 50%? Si el punt anterior ja comporta un descens en el número de títols, l’actual tecnologia (analògica), sumada al fet que els exhibidors voldran oferir les dues versions de les pel·lícules- la castellana i la catalana-  provocarà que els cinemes no tinguin les sales suficients per oferir els mateixos títols; pel que l’oferta es pot veure reduïda en fins a un 50%. El mateix títol ocuparà dues sales; una en la versió en castellà i l’altra en la versió en català.

Per què augurem un augment del preu de l’entrada? Per sufragar les pèrdues. D’una banda i, per motius diversos: educació, costum..., els espectadors (una mitja del 70%) ha triat, fins ara, la versió castellana envers la catalana quan han tingut les dues opcions a l’abast. I tot i que aquesta tendència canviés al llarg del temps (perquè qualsevol canvi d’hàbits no és mai immediat) és obvi que si oferim la meitat de títols i tenim dues sales amb el mateix film, el públic disminuirà pel que, amb els mateixos costos, hi haurà un descens considerable dels ingressos.

D’altra altra banda, l’impost que preveu el projecte de llei i que hauran de pagar els exhibidors quan projectin pel·lícules doblades -en català o en castellà- pot fer que s’hagi de repercutir en el preu de les entrades. L’impost farà que l’accés a la cultura sigui més car a Catalunya.

Per què alguns dels cinemes on vas habitualment desapareixeran? Tots els perquès anteriors (arribada de menys títols, reducció a la meitat de l’oferta, encariment del preu, caiguda d’espectadors) sumats a d’altres problemes com la pirateria i els canvis d’hàbits dels més joves (Internet) portaran inevitablement a la pitjor conseqüència,  al perquè que no permetrà que puguis veure les pel·lícules que t’agraden en l’ idioma que triïs; perquè no hi haurà cines on anar.