Articles anteriors d’aquesta secció

La digitalització permet als cinemes poder jugar amb els horaris programant la mateixa pel•lícula en diferents idiomes depenent de la sessió i mantenint així la oferta de films, ja que pot continuar tenint un títol diferent per sala.

Després de l’èxit d’Avatar està en boca de tothom la paraula digitalització però des de fa temps el sector la menciona com a solució precisament per donar sortida a la realitat bilingüe d’una societat com Catalunya.

I és que, a banda de la qualitat d’imatge i de tot el que suposa d’experiència el visionat en 3D per l’espectador, tècnicament el digital obre un ventall de possibilitats fins ara inviables amb el format analògic.

En aquest sentit i, resumint molt el seu funcionament, consta d’un projector digital i d’un servidor que és on es carrega una pel·lícula que, al igual que un DVD, et dóna l’opció de veure-la en català, castellà, anglès, V.O. subtitulada...

Això permetria als cinemes poder oferir una mateixa pel·lícula, en una mateixa sala, en diferents versions, jugant amb l’horari de les sessions. És a dir, fins ara, si un cinema volia fer un passi en castellà i català d’un film havia d’ocupar dues sales. Això es deu a que amb el format analògic necessites dues cintes, una en cada idioma.

Aquest fet provoca que, a dia d’avui, els cinemes ocupin amb una mateixa pel·lícula dues sales i que, per tant, vegin reduïda la seva oferta ja que, per exemple, si és un cinema amb quatre sales, dues les tenen ocupades amb un títol, passant doncs de 4 possibles films diferents a tres, reduint-ne, per tant l’oferta de títols i les estrenes a Catalunya.

Ara què passa? Que amb el digital una pel·lícula ha passat de ser una cinta de fins a X metres amb una sola pista de so, a un disc dur amb capacitat per encabir totes les versions que es vulguin.

D’aquesta manera, en una sola sala, el cinema pot jugar amb els horaris programant la mateixa pel·lícula en diferents idiomes depenent de la sessió i mantenint així la oferta de films, ja que pot continuar tenint un títol diferent per sala.

Amb tot, s’ha de ser realista i tenir present dues coses; els exhibidors tenim clar que aquest és el camí i, de fet és l’aposta de la majoria i, l’altra, que no és un procés immediat ni barat.

A hores d’ara, a Catalunya hi ha 57 pantalles digitals, de les quals 55 seran en 3D.

Curiositats del digital 2D i 3D:

• El preu d’un projector analògic és de 20.000€ ; mentre que el d’un en 2D ronda els 80.000€ i el projector en 3D pot arribar fins els 180.000€.

• Mentre la pel·lícula en analògic arriba tallada en diferents bobines (fins a 6) que s’han d’enganxar i passar a una única bobina; el digital arriba en un disc dur que s’ha de descarregar a l’ordinador que projector té incorporat.

• La cinta analògica té una única banda sonora on només es pot gravar un idioma; el disc dur digital pot tenir fins a X pistes amb diferents idiomes, tal i com un DVD quan esculls en el menú d’idiomes.

• La còpia d’una pel·lícula analògica costa 1.200€ mentre que la digital 250€.