Articles anteriors d’aquesta secció

La Xarxa de Cinemes de Catalunya esdevindria el pas previ a un món cinematogràfic en format digital on la possibilitat d’oferir una pel·lícula en diferents idiomes i on triar veure-la en la llengua que cadascú vulgui serà l’habitual.

Davant el futur panorama cinematogràfic que planteja el projecte de Llei de Cinema de Catalunya, el sector, tant de l’exhibició com de la distribució, s’han posat les piles per tal d’augmentar la presència del català a les sales del nostre país.

En aquest sentit volem deixar clar que també volem que la nostra llengua es pugui escoltar al cine i que estem a favor d’una llei que ho potenciï; amb el que no coincidim, però, és amb la manera de fer-ho: imposicions de quotes, impostos i sancions.

Però lluny de tancar-nos en banda, o negar-nos en rotund hem intentat negociar amb l’Administració i presentar propostes viables, realistes i que es puguin implantar de manera immediata sobre el territori.

Coneixedors del funcionament de les nostres sales i dels gustos de la gent que les freqüenta, creiem necessari començar de manera paulatina en la introducció del català a les sales degut a la falta d’hàbit per part de l’espectador i a la manca d’iniciatives educatives amb els més petits. Això ho permetria la Xarxa de Cinemes en Català, la qual ens ajudaria a passar d’una oferta del 3% al 20%.

Aquesta Xarxa, que es podria posar en funcionament demà mateix, si la Generalitat se sumés a la iniciativa, hi participarien 53 cinemes dels 73 agremiats, que estan repartits arreu del territori i que programarien pel·lícules en català els 365 dies de l’any. En principi, es dedicaria una sala en tots els cinemes agremiats que tenen més de tres pantalles.

La Xarxa que us proposem neix d’un acord insòlit; i és que, per primera vegada, dos sectors amb interessos no sempre coincidents, com som els exhibidors i els distribuïdors ens hem unit perquè sabem que només sumant esforços podem aconseguir-ho.

A la Generalitat se li demana només que aquelles sales que programin en català i que, per aquest fet, patissin pèrdues, es fes càrrec de la diferència de guanys que tenien quan programaven en castellà.

Com dèiem, aquesta Xarxa augmentaria fins a un 20% la projecció de pel·lícules en llengua catalana però aquest no seria, ni molt menys, el nostre sostre sinó que el marcarà el mercat, l’espectador i els gustos dels cinèfils fent-lo créixer o disminuir en funció de la realitat que esdevingui.

I no ens quedem només amb la Xarxa, exhibidors i distribuïdors estem convençuts que triant bé quines són les pel·lícules que es doblen al català és pot arribar al gran públic, fins a un 65% del total d’espectadors. Aquest és un punt clau que l’experiència ens ha demostrat, i qui millor que la gent que ens hi dediquem per saber quin film serà un èxit?

Però a banda de tot això, no podem tancar els ulls a la revolució digital que estan vivint la majoria de les nostres sales; sens dubte, una nova tecnologia que facilitarà el camí per assolir els objectius que es volen aconseguir amb la nova Llei del Cinema.

Per això, la Xarxa de Cinemes de Catalunya esdevindria el pas previ a una món cinematogràfic en format digital on la possibilitat d’oferir una pel·lícula en diferents idiomes i on triar veure-la en la llengua que cadascú vulgui serà l’habitual.

La Xarxa de Cinemes de Catalunya esdevindria el pas previ a un món cinematogràfic en format digital on la possibilitat d’oferir una pel·lícula en diferents idiomes i on triar veure-la en la llengua que cadascú vulgui serà l’habitual.